Dret Penal

De totes les branques de l’ordenament jurídic, la del dret penal és la que es mostra més directament sensible als principis constitucionals. No en va s’ha dit que el Codi Penal és una Constitució en negatiu. I és que la norma fonamental, d’una banda, selecciona els valors al servei dels quals s’ha de posar el cos punitiu i, de l’altra, limita l’actuació de l’estat per mitjà dels principis constitucionals. La llibertat és el valor superior de l’ordenament i ha de constituir-se en el fonament de qualsevol intervenció estatal. Els principis de legalitat i intervenció mínima, principals inspiradors del dret penal, deriven, al seu torn, del principi general de llibertat: l’actuació de l’estat ha de dirigir-se a l’obtenció del major grau de llibertat dels ciutadans. La pena és un mal, una privació de drets amb la qual amenaça els subjectes en cas que cometin un delicte. I el delicte, al seu torn, pot definir-se com aquella conducta humana descrita per la llei de forma explícita i jurídicament desvalorada en la mesura que resulta negativa per a la conservació dels valors positius reconeguts per l’ordenament, que és fruit de la infracció del deure d’abstenció imposat pel legislador penal i la verificació comportarà una sanció.

La pena es un mal, una privación de derechos con la que se amenaza a los sujetos en caso de que cometan un delito. Y el delito, a su vez, puede definirse como aquella conducta humana descrita por la ley de forma explícita y jurídicamente desvalorada en la medida en que resulta negativa para la conservación de los valores positivos reconocidos por el ordenamiento, que es fruto de la infracción del deber de abstención impuesto por el legislador penal y cuya verificación comportará una sanción.